LLUÍS POU I SOLÀ

Manlleu, 1901 - 1975

CARRER DE SANT MARTÍ
Aquest carrer ressegueix l’antic camí que, passant pel pont de can Molas, anava de Vic a l’antiga parròquia de Sant Martí Sescorts. Estava limitat pel canal industrial i pel torrent Magí, ara canalitzat subterràniament. Era conegut, tradicionalment com carrer de Sant Martí Gros per diferenciar-lo del Sant Martí Xic –actual carrer del bisbe Aguilar. La façana d’un dels edifici conté una fornícula amb la imatge del Sant del qual porta el nom en la versió de bisbe de Tours.

Text: CARRER DE SANT MARTÍ

Com carrer de sant Martí
no n’hi ha pas d’altre a Manlleu;
de bellesa en té un sens fi
des que hi nasqué el cor meu.

Al cap del carrer hi ha el Ter,
a prop el típic canal
que rentant hi fan concert
les dones d’aquell veral.

Ben sovint una donzella
s’hi arriba per a rentar,
posa en terra la cistella,
i mira on es pot posar.

En un lloc que no hi fa nosa
ja fa cantar el picador
picant roba sobre llosa
tota blanca de sabó.

A l’altra banda del riu
hi ha la gemada devesa
i més amunt, com un niu,
penja una casa pagesa.

La casa sempre vigila
tots els carrers de Manlleu;
sap els secrets de la vila
i fa impressió al qui la veu.

I és voltada de redorta
que s’embolica amb l’herbam,
pel mig la canya retorta
com si els fes de parallamp.

Quan revé la primavera
quin goig hi dóna el passar
i veieu que en la cinglera
l’herba hi torna a rebrotar.

Amb les plantes ben florides
sentireu aquella olor
de les verges margarides
i les roses de pastor.

Per branques bellugadisses
els ocells hi fan son niu;
i canten per les verdisses
amb la música del riu.

Quan jo sento l’ocellada
i l’aroma de les flors,
em vénen altra vegada
la dolçor d’aquests records.

Com carrer de sant Martí,
no n’hi ha pas d’altre a Manlleu;
de bellesa en té un sens fi
des que hi nasqué el cor meu.

“Carrer de Sant Martí”. Dins: Antologia poètica. Manlleu : Comissió d'Ensenyament i Cultura de l'Ajuntament de Manlleu, 1985, p. 24