dimecres, 13 d’octubre de 2010

ANNA SENYÉ I RAMISA

Manlleu, 1881 – Barcelona, 1956

CARRER DEL PONT

Resseguint el camí que portava del primer nucli de població al pont construït a la primera meitat del segle XV en carrer, anomenat precisament “del Pont” va veure edificades les seves primeres cases a final del segle XVI i principis del XVII. La seva funció d’entrada i sortida de la població el va convertir, durant la centúria dinovena, entre una de les vies urbanes més importants. El gran nombre d’establiments comercials, dedicats a tot tipus de productes –des dels que cobrien necessitats més bàsiques fons a objectes de luxe-, els cafès de can Garcia, de ca l’Esteve, l’Hostal Magí i la Fonda Julià, així com el teatre de la Joventut Catòlica i, posteriorment, conegut com el del Centre proporcionaven una gran vitalitat social. Des de fa un segle i mig que s’hi celebren dues festes de carrer honorant les imatges de dues maresdedéu: a la part nord, la de la Mercè, i a la part sud, la dels Àngels.

Text: LLEVANTS DE TAULA – Festa Major

De tots, el més bell és aquest carrer,
a un cap hi té el pont que li dona entrada
a l’altre hi cimbeixa l’Església i cloquer
i en rengle les cases hi son retallades
com orla romana d’escaient dosser.

Al cap del cimal hi alça el fervor
les tres Creus humils, record del Calvari,
al mig del carrer al dolç patri amor,
oneja l’ensenya que el poble va alçar-hi
barrada per Jofre amb sang del seu cor.

Hi brilla un cel blau que és sobre-daurat
i l’or en polsim hi vessa sens mida,
de sol xafagós tan fort l’ha amarat,
que ni un sol balcó hi guarda florida,
i hi canta la guatlla dessota teulat.

I al bat del mig jorn que el va caldejant,
rumbejen cortines, s’ajusten les portes,
els passos hi encalma l’últim vianant,
les veus dels saluts devenen somortes,
i passa un portal ja l’últim infant.

Si la quietud hi plana suaument
i calla i tot dorm d’aquí part de fora,
les cases omplena l’amic i el parent,
qui viu allunyat del poble, i s’enyora,
avui al convit acut amatent.

El goig del reveures s’hi és desbordat
I tot es burgit, contes i rialles,
La jove hi feineja, i en mig del debat,
Estén d’un sol braç les grans tovalles,
I es feta la taula un lliri badat.

(...)


“Llevants de taula – festa major”. Dins: Remolinada. Barcelona: Ed. Políglota, 1922, p. 33-37


Cap comentari:

Publica un comentari