dimecres, 13 d’octubre de 2010

ANTONI POUS I ARGILA

(Manlleu, 1932 – Barcelona, 1976)

EL CASTELLOT
El nom de “castellot” per a designar un espai territorial de Manlleu és d’origen incert. Se suposa que es refereix a l’antiga construcció que formava l’edifici d’un castell que, a l’alta edat mitjana, hauria estat situat al capdavall del carrer de Sant Pere quan intersecciona amb l’Avinguda de Roma. A partir de finals del segle XIV sembla que va entrar en un període de desús i la construcció es va anar deteriorant de tal manera que va passar a ser conegut com a “castellot”.

Text: CONTES PER A INFANTS

Cada dia, sota la meva finestra, veig quatre xicotots que juguen a fer guerra; i cada dia em demano si aquest arrossegar-se per entre motes, aquest amenaçar-se amb armes de joguina, el pam-pam que segueix i el caure a plom significa realment la guerra. Quan jo jugava al Castellot, en un temps que els grans feien guerra de debò i que s’afegien a les nostres corregudes grups d’infants refugiats, la raó del nostre joc era, sembla, la mateixa d’ara. La guerra dels infants no era, ni deu encara ésser, una còpia en fusta de la guerra dels grans. En aquells temps infantils de vida de carrer ens apropiàvem dels objectes i els gestos de les persones grans, però així que un objecte d’aquests o un gest entrava en el nostre món prenia tot seguit una significació absolutament diversa. I em faré entendre: el fusell que vam trobar, un cop acabada la guerra, en un esquei del torrent de la Borina i que vam portar sense esperances a la Casa de la Vila, per a nosaltres no era un fusell; era un estri sense proporcions, no existia. En canvi, el tros de fusta que acabava com en canó i que tenia un trau que servia com de gallet i que nosaltres en dèiem una pistola, era realment una pistola, un objecte d’unes proporcions segures, existia
[1].
(...)

“Contes per a infants”. Dins: Oriflama, setembre de 1969

[1] Text suggerit per Ramon Farrés





Cap comentari:

Publica un comentari