JOAN PUNTÍ I COLLELL

Manlleu, 1886 – 1962

CARRER DEL COMTE
Aquest carrer del nucli antic de la població recorda la dependència de Manlleu respecte de la jurisdicció civil del comte de Centelles des de finals del segle XIV fins a principis del XIX i sobre la propietat dels terrenys sobre el qual es va traçar. Va des de la plaça de Dalt Vila fins a la placeta de Grau i voreja l’antic mercadal de manlleu i actual plaça Quintana. A la meitat del seu traçat hi ha, en una de les cases, una fornícula amb la imatge de Sant Isidre que recorda la devoció de la pagesia local a qui dedicaven un ofici, el 15 de maig, seguit d’una processó que passava, precisament, per aquest carrer. Un altres dels edificis, amb llinda de 1701, era l’anomenada Casa del Delme, on s’anaven a pagar els tributs que els manlleuencs pagaven a l’església.

Text: EL CARRER DEL COMTE

El carrer del Comte és el meu carré;
no pas del vivent ni de la naixença,
sinó, ai! d’aquella dolça amor que us ve
tan de cor endins quan un hom hi pensa.

És cap a Dalt-vila que hi ha quietud
i el dring del ferrer sembla una campana;
que hi ha aquelles cases d’un daurat perdut,
el portal rodó i la barbacana.

El carrer del Comte és un carré antic
que té a cada cap una plaça vella,
un rampant que hi puja sense molt fatic
i, en sé al mig, un sant dins una capella.

Totes les comares són d’un tarannà.
Saben desseguit quina dona és morta;
gusten una mica de finestrejà
i d’anà a sorgir al peu de la porta.

Encara no veuen que una fa el pioc,
li diuen remeis d’herbes i d’untures;
l’una fa l’oferta d’un ciri a Sant Roc,
l’altra acondueix les tres criatures.

Elles de la casa duen el regent;
i en el llur porxet, sota la teulada,
pengen a la pompa del sol i del vent
roba de blancor neta de bugada.

Les portes són franques i obertes al pas;
i d’entrada endins, que hi fa l’ombra fresca,
surt la mare a fora, el menut al braç
i els altres al volt encetant la llesca.

Juga la mainada tot fent xipolleig;
va una dona al camp a dur la minestra;
ara les campanes toquen a bateig
i canta un ocell en cada finestra.

“El carrer del Comte”. Dins: Cofret de Versos. Barclona: Imp. Altés, p. 22-25