LLUÍS TERRICABRAS MOLERA

Manlleu, 1918 – Mataró, 2000

ELS RENTANTS DEL CARRER DEL VENDRELL
Al capdavall del carrer del Vendrell, a tocar de les tres fàbriques, hi havia uns rentants. Eren una de les tres instal•lacions d’aquest que hi havia al llarg del canal industrial. Actualment només es conserven els rentants del capdavall del carrer de sant Martí. Esteve Gaja esmenta que “en el segle XIII s’havia introduït el costum d’obrir pous a la via pública per proveir aigua als veïns. En el segle dinovè, per donar més comoditat a l’extracció d’aigua, es col•loquen bombes, mogudes a braços, i es tapen els pous” i afegeix que “a aquestes fonts públiques, de les quals n’hi havia mitja dotzena a Manlleu, anava la gent de Manlleu a proveir-se de líquid, guardant-lo en atuells adequats, gerres principalment”. Gaja, considera que “en aquell temps, l’aigua tampoc era tinguda per element tan necessari com ha esdevingut ara. Llevat de fer-la servir per a beure i per a cuinar, gairebé no tenia cap altra aplicació, puix per rentar la roba s’anava al riu... ”.

Text:
[Lluís parlant de la seva mare] Els dissabtes que plegava al midia, anava a rentar al riu, al canal del Ter, que passava molt a prop de casa. Els rentadors eren a flor de terra, i ella, com les altres dones, s’enduia una mena de reclinatori de fusta que la protegia de caure a l’aigua. Les tardes dels dissabtes, tot un enfilall de dones abocades al riu netejaven roba i passaven bugada dels fets, persones i notícies del poble. Amb fons de refrecs de sabó i plantofades de picadors, corrien xiuxiueigs que parlaven de matrimonis amb teranyines a l’alcova, de marits burlats i dels viatjans de bona planta que paraven a la fonda. Aquest país ha deixat passar l’època de les bugaderes i dels safareigs públics sense que ningú s’hagi entretingut a enregistrar els mulladers de les converses. És una llàstima perquè avui disposaríem d’un document antropològic i social, de valor incalculable.
(...)

Emmanuel Cuyàs. El manyà encès. Barcelona: Pòrtic, 1985, p. 12 -13