![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_W2rGzj79Ni2O8P-qAfaP57wGiFkWdq4U5iqnFHr75wXN14iO4m09-OFxKNOy3_y9aBqPWTpBP45oV9bS3G7LRyYCJHk-OHIwxILCCXdWdiaP0iAkFuXdX_NaZjqs4nDx9DNbWUZNMubr/s200/Armand+Quintana+(Small).jpg)
CARRER DE RUSIÑOL
Diu Àlex Roca que “quan fem esment del carrer Rusiñol, tot i no ser dels carrers més antics de Manlleu, ens referim a una via pública que ha sobrepassat els cent vint anys d’existència. La seva obertura la va fer necessària l’arribada del tren a Manlleu (...). El carrer Rusiñol compren el tram que va de la cruïlla del carrer Vendrell fins al desaparegut pas a nivell de l’estació.
(...) L’acord de nomenar-lo carrer Santiago Rusiñol és del 2 de març de 1981. (...)
Text: EL MEU CARRER
El meu carrer era ample, assolellat a l’hivern i fresc a l’estiu quan els arbres corpulents, ja ben fullats, l’emparaven dels raigs de sol. Al vespre, els veïns treien les cadires a fora per prendre la fresca i feien petar la xerrada fins que també els prenia la son. No solia ser gaire tard perquè, en aquell temps, la gent es llevava d’hora i les feines, amb poca ajuda de la tècnica, resultaven bastant més feixugues que no pas ara.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg67ocdtHUaHlBC38hZPcgVbcWojVrEsUEw6ja6xbmXR5_95ILUWDoqwwArDzfDs1-HyPP02Ax_d5Jqg8xRaOeA94hAY7f_VDxj97RsBkvy0W6TopGm1FQVkWZ4t-K3lWiXgDZf2OTOAjO-/s200/Carrer+de+Rusi%C3%B1ol+(Small).jpg)
(...)
“El meu carrer”. Dins: La corbata. Barcelona: La Busca, 2006, p. 115-117
[1] Roca, Àlex. “El carrer de Santiago Rusiñol” Dins: El Ter, núm. 95, febrer de 2004, pàg. 41
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada